Filed under Fotografia

Retrata el Rastro

Se trata de capturar la esencia del Rastro, pero del barrio, no del mercado de los domingos; un lugar sin duda de visita obligatoria. Valen las fotografías de las calles siguiendo su día a día; cuando la gente sube y baja por la Calle de la Ribera de Curtidores y los comerciantes descargan sus productos en la Calle de Mira el Rio Alta. No es una tarea fácil entrar en un barrio como el Rastro, el cual guarda una gran cantidad de historia, y salir con tan sólo 3 fotografías para presentar en el Concurso.

 

El pasado domingo me perdí por esas calles envueltas por los olores de las tapas; coloreadas por las ropas retro y vintage que vuelven a estar de moda. Entre los bolsos de cuero y los souvenirs ’I love Rastro Madrid’ tan obligatorios para los turistas se hacía un tanto difícil encontrar un hueco para tomar una buena instantánea. No obstante, un fotógrafo nunca se da por vencido cuando se trata de buscar el mejor enfoque, la mejor luz, el mejor encuadre. Hace tiempo descubrí que al no mirar la pantalla de mi querida Nikon D3000 después de tomar una foto; hacía que mi creatividad y búsqueda de la imagen no quedaran saciadas con la cuarta o quinta instantánea. Entendí lentamente que una buena imagen es la que al final del proceso se ajusta más al momento en el que fue tomada. Reviso las fotografías y cada una de ellas me recuerda el momento exacto en el que la tomé. Puedo incluso sentir el calor que hacía entre toda esa gente. El cantar de los vendedores ofreciendo sus productos a precios desorbitadamente bajos. Por eso ahora también entiendo que tomarse su tiempo, en fotografía o extrapolado a otro campo, es siempre positivo; aunque en su momento la impaciencia nos pueda. Prefiero no mirar cómo me quedó la fotografía al momento porque si me convence, dejaré de perseguir una mejor y me daré por satisfecha. La fotógrafa que hay dentro de mí me pide muchas veces paciencia, calma y serenidad. Todo conlleva su tiempo.

 


Mireia R. Lopez
Etiquetado , , , , , ,

Camera eye

El meu ull no pot deixar de fixar-se en les coses més quotidianes sense imaginar-se com seria aquella imatge en fotografia. És per això que vaig crear el Camera Eye, un espai digital on publico les fotografies que desitjo compartir amb el món. L’inici d’un gran camí.

 


Mireia R.Lopez
Etiquetado , , ,

De nuevo en Marruecos

De nuevo en una ciudad marroquí. Esta vez Fez y Meknés, dos lugares de recorrido indiscutible en la guía de todo viajero intrépido.

Ayer empezamos la ruta por la ciudad de Fez. Nos perdimos por la Medina entre bambuchas, olores y puestos de comida en espacios de no más de dos metros cuadrados. Mirar las caras de la gente. Escuchar sus conversaciones. Coger de la mano una niña que viene del colegio y al verte con la cámara quiere que le hagas fotos. Son sensaciones que no pasan desapercibidas para uno. Te paras a pensar por un momento cómo será su día a día. Mientras nosotros tenemos más que interiorizado nuestro cosmopolita y moderno hacer de cada día. Mañana más y mejor.

 

20110417-113336.jpg


Mireia R. Lopez
Etiquetado , , ,

100 anys de Costa Brava

Han passat 100 anys des de que el poeta i periodista Ferran Agulló creés la denominació de Costa Brava a través d’un article publicat a l’històric diari La Veu de Catalunya. El territori marítim comprès des de Blanes fins Portbou era, segons aquest autor, una costa brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu, i brodada pels besos de la bonança com una exquisidesa de monja pacient per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps. Cent anys més tard, qui hi ha estat pot corroborar aquesta cita.

El centenari d’història cultural, política i social ha donat forma i vida als pobles que formen la costa catalana. La temperatura mediterrània, els vents de tramuntana i garbí i els camins envoltats de natura donen un tret característic a la zona. Els 20 pobles que formen aquest el litoral gironí comparteixen aspectes turístics, històrics i tradicionals que es respiren en cada un dels indrets més inòspits del litoral. La majoria d’aquests són antics ports de pescadors que amb el pas del temps s’han convertit en pobles d’estiu amb segona residència per molts barcelonins. Llafranc n’és un exemple: durant els últims 10 anys s’ha convertit en la destinació perfecte per passar les vacances d’estiu de molts turistes estrangers, sobretot provinents de França.

La celebració del primer segle de la denominació de Costa Brava ha servit per reunir el tret característic de cada poble i celebrar-ho amb diverses activitats com concerts, espectacles i exposicions. L’encant de la costa de Girona banyada pel Mar Mediterrani ja té 100 anys.

 

Mireia R. Lopez
 
Etiquetado , , , , ,

“Dic coses amb la càmera que potser no dic en veu alta”

Entrevista a Lara Alegre.

Lara Alegre

Quan veu un moment que li agradaria compartir, treu la seva càmera reflex i treu una fotografia d’aquell moment. Sense cap dubte, és la seva millor arma i la més preciada. El dia que la vaig conèixer em va semblar una experta en fotografia, jo per aquelles èpoques li demanava consell sobre com millorar la tècnica a l’hora d’utilitzar la meva primera càmera reflex. Ha participat en diversos concursos, entre ells el de La Vanguardia, i en diferents revistes com Belio o Lamono. Ha presentat exposicions i aviat participarà en dos col·lectives juntament amb altres fotògrafs a l’Espai B i el Palau de la Virreina. Potser és sort començar amb la fotografia en un moment en què la tecnologia i la informàtica juguen un paper fonamental, però el cert és que la Lara ha sapigut treure el millor profit a la web i fer-se el seu espai personalitzat. Gràcies a Internet vaig poder conèixer el seu art, tal com explica, és una de les millors maneres per fer-se entendre.

1.    El teu gust per la fotografia ve de…
Sempre he estat observadora i m’encanta compartir. Quan veig un “moment fotogràfic”, ja sigui espontani, una mà al volant d’un cotxe, com cau la llum en una persona o bé idees que tinc i que m’agradaria materialitzar, veig la bellesa. I és quan penso: m’agradaria que tothom pogués veure el que jo estic veient; llavors faig la fotografia.

2.    Informàtica i fotografia, bona combinació?
La suma dels dos és la fotografia digital. Existeixen diferents tipus de fotografia, i no tota necessita un processat posterior amb l’ordinador, però la fotografia digital si el necessita, encara que sigui mínim. La fotografia analògica en general té molta més personalitat que una digital sortida de la càmera. Tot i així has d’escollir el tipus de carret, la sensibilitat de la pel•lícula, la manera de revelar… L’ordinador, per la fotografia digital, és la teva sala de revelat, el lloc on fas “l’acabat” de la foto.

3.    Com definiries una fotografia?
És una part de tu mateix. Hi han fotos que son més o menys especials per tu, però sempre seran una visió teva en un moment concret, i això és molt personal. Les fotografies que signifiquen més per tu solen acompanyar-te durant molt de temps.

4.    Per tu la càmera de fotografia és…
L’eina per expressar-me. Hi ha un poema de Chantal Maillard que diu: Escribo porque tal vez no hablo. Jo dic coses amb la càmera que potser no dic en veu alta.

5.    Creus que Internet és una bona eina per publicar les teves millors virtuts, en aquest cas, la fotografia?

M’encanta Internet i sí, crec que és una bona eina per publicar el teu treball. Internet està ple de gent com tu, amb les mateixes inquietuds, amb gent que et critica i et fa millorar, amb gent que t’admira i et dóna ànims, amb gent més bona que tu que et fa venir ganes d’aprendre més… Un lloc tant interactiu, si el fas servir al teu favor, només et pot portar aprenentatge.

6.    Primer un fotolog, després un flickr… com va sorgir la idea de crear la teva pròpia pàgina web?
Pàgines com fotolog, flickr, deviantart… estan bé per conèixer gent amb els teus gustos. Flickr em sembla el millor portal de fotografia. Hi ha gent molt bona, a més les fotografies es veuen amb molta resolució, però no deixen de ser pàgines en les que tothom té la mateixa presentació per exposar la seva obra, i no totes les obres s’han d’exposar de la mateixa manera. Vaig fer-me la meva pròpia pàgina web tenir un lloc personalitzat on ensenyar una part de les meves fotografies, les que jo considero millors, amb una presentació amb la que em sento més identificada.

7.    Des de que tens aquesta pàgina web han contactat, professionalment o admiradors, més amb tu que amb altres pàgines interactives?
Hi ha gent que contactat amb mi traves d’aquesta pàgina web, i ara em contacta més gent que abans, però no crec que sigui per la web en sí mateix, sinó que amb el temps la gent et coneix més a tu i al teu treball i pot agradar a més persones.

8.    Cordelia…?
És un personatge d’El rei Lear, una obra de Sheakespeare i a part, m’encanta la sonoritat del nom. Per la conta de flickr em volia posar Cordelia, però ja estava agafat, així que vaig posar dues “l” i m’he quedat amb Cordellia.

9.    Fotografia al detall, de paisatges o de persones?
Tendeixo a fer fotografia de persones, però sempre amb mentalitat de detall. Tant se val si fas retrats, paisatges, macros, llargues exposicions, blanc i negre…, no importa la classe de fotografia a la que et dediquis més, sempre has de pensar en el detall que per tu fa que aquella fotografia sigui més important que la resta.

10.    Què recordes de la teva primera càmera de fotografia?
Recordo que me la va comprar la meva mare quan era petita, potser tenia uns 10 anys. Estava a la tenda de fotos i el venedor em va ensenyar dues càmeres: una era més cara, però els carrets eren més barats, que és el que havia de comprar jo pel meu compte; i l’altre era més barata i sortien les fotos instantàniament, però els carrets eren bastant més cars. Vaig escollir la primera. Després vaig saber que el que havia escollit era una compacta i l’altra una Polaroid.

11.    Objectivament, què et suggereix aquesta fotografia?


El que em crida més l’atenció és la composició minimal i detallista. M’agrada que la finestra estigui oberta i l’ombra que fa sobre la paret. El canvi de color de la pedra d’un costat a l’altre de la fotografia em desconcentra, però veig una foto amb visió de detall, i això ho considero important en un fotògraf.

12.    Què aconsellaries a algú que s’està iniciant en el món de la fotografia i que comença a publicar algunes de les instantànies a Internet?
Sobretot, que aprengui de tot el que vegi. Hi ha molta gent que es desanima al veure fotògrafs millors que ells, jo crec que es una qüestió d’actitud. Si veus gent més bona que tu t’ha d’animar a intentar millorar, i no desmotivar-te. Internet és una eina molt útil, sempre i quan la facis servir al teu favor.

13.    Internet i la fotografia, un bon lloc per donar-se a conèixer?

Sí. Molta gent mira fotografies a traves d’Internet, hi ha molts portals que s’hi dediquen, moltes pàgines web enfocades a l’art i en particular a la fotografia que cada cop està més i més valorada… Sense cap dubte, és un dels llocs més accessibles i interactius per donar-se a conèixer.

 

Mireia R. Lopez

 

Etiquetado , ,
Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.

Únete a otros 458 seguidores