Mireia, m’agrada el meu nom. Tinc 25 anys i estic estudiant un Màster de Fotografia a Madrid després d’acabar la carrera de Periodisme. Quan era petita el meu somni era ser pastissera, però amb els anys et vas fent la idea de que pots tenir molts somnis, però has de tocar de peus a terra i fer realitat els que són tangibles. Tinc dues passions a la vida: viatjar i la fotografia. He tingut la sort de poder viatjar molt, la meva mare era igual o més fanàtica que jo. Viatjar t’aporta tantes coses…, és un dels moments en què t’enfrontes amb tu mateix. Et coneixes una mica més i coneixes els teus límits: l’esperit aventurer, les ganes i la força de superació davant de qualsevol obstacle. Tot i que no sempre és fàcil buscar la part bona de les coses, em considero una persona positiva i inquieta, amb moltes ganes de viure i descobrir món. No puc concebre una vida sense el suport dels amics, familiars i parella; és un jardí que cal cuidar cada dia.
Un bon somriure t’obre moltes portes i alegra el dia als del teu voltant. És una de les coses que tinc més clares.
Mireia R. Lopez
Tens tota la raó. M’agrada molt que hagis personalitzat el teu blog i incloguis coses personals. Jo no ho tenia molt clar però crec que m’has animat!
1 petooo
Mireia, excel•lent descripció plena de sentiment, nostàlgia i color. Una vegada més, has aconseguit que m’emocioni amb les teves paraules.
Una fidel seguidora del teu art,
Laura C.
Gràcies Laura!!!