A què ve això de que tots siguem periodistes? Aquesta és una de les preguntes que més es van sentir a la IV Trobada de Joves Lectors on es van fer xerrades i exposicions sobre la situació de la premsa comarcal, la seva audiència i abast mediàtic. Contemplant la ràpida expansió que Internet ha tingut amb els diaris digitals que s’han anat establint a la xarxa, és previsible veure que el periodisme ciutadà serà una de les bases en un futur no gaire llunyà.
“La tasca de la redacció amb la participació és maca”, explica La Karma Peiró, Responsable de Participació del 3cat24.cat. Molta gent que participa aportant informació a noticies digitals col·labora de forma positiva a ampliar la documentació i alhora contribuir amb dades de primera mà. Hauria de ser un aspecte positiu pels periodistes, però encara n’hi ha que es resisteixen a que altres persones no llicenciades facin la feina que els hi toca fer a ells.
Espai de participació ciutadana
Per millorar la situació dels ciutadans que participen activament a Internet han calgut més de 15 anys, com recorda la Karma Peiró: “no és fins al 1998 quan Internet explota i els diaris se n’adonden de que han d’invertir en una redacció dedicada a la xarxa“. L’evolució va anar ràpid i uns quants anys més tard, al 2006, el que els diaris es preguntaven era: què hem d’inventar perquè l’audiència que participa no marxi a un altra mitjà? Els diaris que al principi només tenien la versió en paper, van reaccionar amb més o menys rapidesa i van adaptar les noticies a la xarxa. Quan al principi es penjaven en format PDF les possibilitats de participació a la web eren molt reduïdes i l’únic que el ciutadà podia fer era llegir-ho a la pantalla o imprimir-ho sense poder modificar el document. Dan Gillmor, considerat el pare del periodisme ciutadà, teoritza sobre els tres formats que ha adoptat el periodisme des de que va entrar a la xarxa.
Karma Peiró
La visió emprenedora i de futur que varis periodistes com la Karma Peiró van tenir fa anys ha servit per aconseguir que el ciutadà tingui un espai fix als diaris digitals. La web del 3cat és un exemple de que fer participar als ciutadans aportant informació extra a les noticies o informant de fets inèdits pot ser tant positiu com que un periodista surti de la redacció en busca de fonts d’informació de primera mà. Sense ser qüestió de si el ciutadà és un substitut pel periodista o no, tema de debat a les redaccions, els que escriuen els diaris han de saber escoltar als que els llegeixen perquè són el seu públic potencial i, qui millor que ells per col·laborar?
És igual saber que hi ha 3000 persones al darrere de la participació, el fet important és saber qui són i què volen dir, afirma la Karma Peiró. S’ha de fidelitzar l’audiència perquè se n’adoni de que també pot ser escoltada, tot i que avui en dia tothom qui ho vulgui pot crear-se un blog o un space i penjar la seva pròpia informació. El fet és que quan una persona aporta informació sobre una notícia es converteix en una font de primera mà, fet que aporta qualitat i valor a la informació. D’aquí prové un dels tabús que amenaça al periodisme digital i que a curt termini es resoldrà: qui escriurà els futurs diaris a la web?
Exemple de periodisme participatiu:
- Relats del concurs de Sant Jordi
Mireia R. Lopez
