El fotògraf ha de ser una part del quadre, Arnold Newman.

La immortalitat, Arnold Newman.
Sobta veure aquesta fotografia. La composició de l’espai, la distribució exacta del retratat i el piano, la forma com està col·locada la cua del piano i la doble llum de fons grisa i blanca, és un retrat d’ell mateix en el que tant sols mirant, podem arribar a saber molts aspectes del fotògraf i de la seva vida. Cada fotografia parla d’un mateix (del fotògraf) i dels que apareixen retratats. Aquesta és una de les millors fotografies autoretrat que he trobat i que representa el que significa per mi la fotografia: expressar a través dels altres les dimensions i caràcter del que portem dins.
Amb el pas del temps, la fotografia ha sofert constants evolucions gràcies a les innovacions de la tecnologia i als nous temps que han portat nous pensaments i inquietuts. El fotògraf Arnold Newman es va especialitzar en retrats; no només a famosos o figures importants, sinó a ell mateix. Les imatges dels famosos no eren fotografies on apareixia el personatge i prou, eren composicions que moltes vegades tenien més rellevància per tot el que acompanyava al personatge que pel mateix, com el retrat a continuació:
Alfred Krupp, Arnold Newman.
Arribar a fer fotografies com aquestes és tenir un alt coneixement de les possibilitats d’un mateix i de les del retratat. No hi ha cap dubte de que Newman ho sabia fer i així ho va demostrar. Hem de donar gràcies a la tecnologia perquè avui puguem accedir a fons de fotografies d’autors com Newman que, segurament, no s’haguessin conservat al llarg del temps si no hagués estat per l’arxiu digital.
Hi ha altres blogs, per exemple, un dedicat a la fotografia en blanc i negre, que intenten recuperar antigues fotografies dignes de ser penjades a qualsevol museu. Particularment, trobo que aquest tipus d’instantània es té menys en compte pel fet que molts autors consideren que els colors no corresponen als reals i és com falsejar la realitat. En el fons, qualsevol imatge deixa de ser la mateixa realitat perquè només es plasma una parcel·la del temps que ja no tornarà a existir. No obstant, emprenedors com Rayos y Centellas, que és el blogger creador d’aquest , col·laboren a no perdre aquest estil fotogràfic.
L’altre blog de referència és Foto 36; una pàgina web que pot servir a qualsevol que conegui el món de la fotografia o també a qui vulgui començar. Aquest, en canvi, és més pràctic i mecànic. Tracta la fotografia des de la perspectiva visual i també inclou tàctiques per utilitzar les noves càmeres reflex digital, mètodes per captar millor una instantània i suggeriments per millorar la tècnica. Trobo que és didàctica alhora que entreté el visitant. La fotografia és un univers tan ampli com interessant, i les possibilitats que ens ofereix el món web les hauriem d’aprofitar, si més no, indagar i tenir més esperit investigador.
Per últim, un consell tecnològic: creeu-vos una conta a Bloglines, una pàgina web que funciona com la pestanya de Mis Favoritos i que es va actualitzant; és a dir, un cop mires la pàgina web que t’interessa, actualitza el contingut i marca els canvis que hi ha a la web. Podeu consultar el meu bloglines com a referència.
Mireia R. Lopez