Traduït al català, software lliure, es defineix com la llibertat que permet als usuaris executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar un programa d’ordinador. Cal matissar que és un afer de llibertat, no de preu, per això s’ha d’entendre el concepte ”lliure” com a “discurs lliure”, no com “gratuït”. Un programari lliure dóna la autonomia a qualsevol persona o empresa per utilitzar-lo en qualsevol ordenador, amb qualsevol treball i sense haver de comunicar-se amb cap entitat que estigui al capdavant del producte.
Quan utilitzem un programa estem sotmesos a les actualitzacions que l’empresa faci d’aquest i en certa part també estem obligats a estar en contacte amb l’organisme distribuïdor per qualsevol incidència. Aquesta és la característica que va intrigar al seu creador, el programador americà Richard Stallman. Un dia mentre imprimia uns informes, la impressora va deixar de funcionar i va començar una batalla entre Stallman i la màquina. Tot va acabar amb una trucada a l’empresa fabricant que va solucionar el problema, però no es va donar per satisfet.
Per arribar a l’any de creació del primer software lliure és necessari remuntar-nos uns anys abans, quan el software lliure sí que existia però no estava definit. Als anys’70 el software era un producte afegit que les grans empreses aportaven als seus clients amb l’objectiu de compartir lliurement els programes, però sense cap mena de control ni restriccions. Les principals empreses creadores de software, a partir del 1980, van començar a crear sistemes operatius privatius; és a dir, programaris que obligaven als usuaris a acceptar condicions que els impedien realitzar modificacions en el software.
L’evolució del software va arribar a una data culminant: el 1983, quan Richard Stallman, després de tenir el petit incident amb la impressora, va començar a treballar en el projecte GNU. El peculiar nom que va rebre el projecte es reafirma amb el dibuix del logotip, on apareix el mateix animal, el nyu. Segons Stallman, el principal objectiu d’aquest projecte és donar més llibertat als usuaris per un costat, i tornar a l’esperit que va prevaldre als temps inicials de la comunitat d’usuaris d’ordinadors, tal com diu el Manifest GNU.
Aquest projecte a més, estableix les quatre llibertats que tenen els usuaris en relació amb el software lliure, que són:
1. Llibertat d’utilitzar el programa,
2. Llibertat d’estudiar el funcionament d’aquest,
3. Llibertat de distribuir còpies,
4. Llibertat de millorar el programa i fer-ho públic.
Perquè es facin realitat la primera i la terecera llibertat és necessari obtenir el codi font, ja que sense és poc viable el funcionament del programa.
Gràcies a Richard Stallman actualment tenim programes lliures que poden ser utilitzats pels usuaris seguint aquestes llibertats, i a més, ha creat tot un moviment que gira al voltant del concepte. Des de Jornades del Coneixement Obert i Programari Lliure fins a formar part del Moviment Avança (la major exposició tecnològica itinerant de l’estat), el programari lliure ha trobat un espai en el món de les tecnologies. Tan a gust s’ha trobat que fins i tot han adjudicat el 18 d’Octubre al Dia del software lliure. Si fins ara vivíeu aquest dia com si res, que sapigueu que a partir d’ara hi ha un aconteixement a celebrar o si més no, a tenir en compte.
Mireia R. Lopez
