Han passat 100 anys des de que el poeta i periodista Ferran Agulló creés la denominació de Costa Brava a través d’un article publicat a l’històric diari La Veu de Catalunya. El territori marítim comprès des de Blanes fins Portbou era, segons aquest autor, una costa brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu, i brodada pels besos de la bonança com una exquisidesa de monja pacient per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps. Cent anys més tard, qui hi ha estat pot corroborar aquesta cita.
El centenari d’història cultural, política i social ha donat forma i vida als pobles que formen la costa catalana. La temperatura mediterrània, els vents de tramuntana i garbí i els camins envoltats de natura donen un tret característic a la zona. Els 20 pobles que formen aquest el litoral gironí comparteixen aspectes turístics, històrics i tradicionals que es respiren en cada un dels indrets més inòspits del litoral. La majoria d’aquests són antics ports de pescadors que amb el pas del temps s’han convertit en pobles d’estiu amb segona residència per molts barcelonins. Llafranc n’és un exemple: durant els últims 10 anys s’ha convertit en la destinació perfecte per passar les vacances d’estiu de molts turistes estrangers, sobretot provinents de França.
La celebració del primer segle de la denominació de Costa Brava ha servit per reunir el tret característic de cada poble i celebrar-ho amb diverses activitats com concerts, espectacles i exposicions. L’encant de la costa de Girona banyada pel Mar Mediterrani ja té 100 anys.
Mireia R. Lopez
