Tagged with nou periodisme

Obesitat televisiva

Aquelles tardes que passava berenant davant la televisió mirant els dibuixos a casa l’àvia. Torrades de pa amb Nocilla i un bon got de llet amb Colacao. Sens dubte, eren les millors tardes que un nen petit pot desitjar. Tothom té les seves imatges del passat i al parlar dels propis records fas que els demés recordin els seus. No és que em vulgui justificar, però el cas és que trobo necessari fer un petit viatge al passat per assimilar què tenim en el present i què ens esperarà en el futur.

M’encantava la televisió de casa els avis. Era enorme però funcionava bé i feia el que li demanaves; sense anar més lluny, canviava de canal quan li demanaves i punt. Ahir per la nit, al seure davant de la televisió amb els dos comandaments a distància, un per la televisió i l’altre per la TDT perquè encara estic en procés d’adaptació, em vaig adonar de que a vegades la tecnologia avança de forma innecessària creant una certa obesitat televisiva, a explicar.

Un nen petit no assimila, per sort, les hores de televisió que veu un adult. I dic per sort perquè els queda poc temps si no volen tornar-se obesos televisius. Amb la televisió analògica un nen pot veure programes aptes per ell en horari específic a quasi tots els canals, posem que són 7 canals de mitjana a les llars de l’Estat, però ara és quan ve el salt de gegant. Un nen petit agafa el comandament de la TDT, al qual ens hauríem d’anar familiaritzant, i comença a canviar de canal: TV1, Tv2, Tv3, K3, 3/24, Telecinco, Telecinco2, Antena3, Antena. Neox, Antena. Nova, 8tv, La Sexta, Cuatro, Net TV, Hogar 10, Disney Channel…, i una llarga llista de canals amb programació variada.

De tot aquest llistat extrec la meva primera qüestió sobre la obesitat televisiva: són necessaris tants canals de televisió? Aquesta sobreabundància de programació és fruit dels avenços tecnològics en el món multimèdia. Ampliem l’espai d’espectre radioelèctric, ara l’ampliem per la televisió, creen noves xarxes de cablejat perquè la informació corri a més velocitat, innovem i creem la banda ampla… No és que estigui assenyalant amb el dit a la tecnologia com a culpable d’aquesta obesitat, però en part té una certa culpa.

Steve Schwartz, entès del món de les telecomunicacions i membre del grup que va crear el backup professional, manté la següent afirmació: l’escalabilitat ha de construir carreteres més amples, no cotxes més ràpids, que traslladat a la meva teoria, resumeix la obesitat televisiva. És innecessari crear xarxes de televisió d’importants dimensions per obtenir un sense fi de canals que l’únic que faran serà omplir les cases amb un nou membre a la família: un televisor que té més de 30 canals! Sé que per molts suposa un gran avenç en quant a la millora tecnològica, però la meva qüestió persisteix: són necessaris tants canals de televisió? A partir del 2010 no faran falta el VOD (Video On Demand) ni el NVOD (Near Video On Demand) perquè tothom tindrà un sobre pes de programes a casa seva.

La banda ampla comporta avenços indiscutibles, sobretot en l’àmbit informàtic, però segueixo mantenint la idea de que per veure la televisió no fan falta tants canals. Al final semblarà que no haguem de sortir de casa perquè encenent la televisió ho podem veure tot i de molts punts de vista.

 

Mireia R. Lopez

Etiquetado , , ,

Nou periodisme, nova lectura

Que estem en un món en constants canvis és un fet indiscutible. Que el periodisme es troba dins d’aquesta onada de canvis, també és un fet indiscutible, però, es llegeix igual la premsa davant de l’ordinador? La resposta pot ser discutida segons des d’on ens posicionem. El que queda clar és que ara per ara, la lectura de diaris digitals creix com l’escuma.

Per això trobo adient incorporar dos pàgines web de dos diaris íntegrament digitals, és a dir, que no tenen la versió en paper. Aquests nous diaris anomenats també pure players, ja que neixen a la xarxa, com són Tercera Información y Libertad Digital, tenen una estructura comuna en quant a la presentació de la informació. Fa uns mesos no era partidària dels diaris que només tenen la versió en digital perquè trobava que els hi treien la feina als que tenen l’edició en paper i alhora en digital. Avui ja no m’incloc dins d’aquest tipus de pensament; és més, crec que s’hauria d’impulsar aquest nou periodisme sorgit entre codis binaris, xifres i cables.

Retrobant el fil, parlava de la pàgina web Tercera Información, un web que estèticament crida l’atenció a tot usuari que hi entri. No fa massa que la conec, tot va ser a través d’un blog que estava consultant i que contenia el link a aquesta pàgina. Doncs bé, si la primera impressió de la pàgina de noticies és positiva, crec que ja hi ha un gran pas guanyat; i més per aquells que com jo fa un temps, no creuen massa en aquests nous diaris. La capçalera d’aquesta pàgina és senzilla però conté tot el necessari per moure’t per dins de la mateixa. Un índex horitzontal amb les seccions amb les que compta el diari corona la pàgina amb el logotip.

Les imatges per acompanyar les noticies no hi falten , però la quantitat de fotografies és l’adequada perquè sigui complementària a la informació que estàs llegint i alhora faci més amena la lectura davant de la pantalla. Trobo que és una de les pàgines web de notícies que està més ben dissenyada. A més, el fet de que inclogui un apartat sota el nom de Libre publicación on cadascú pot escriure un text o publicar una notícia que ha vist en un altre mitjà i que li sembla important, trobo que és positiu pel propi mitjà i pels visitants.

Trobo que està molt ben aconseguida, però per demostrar que tal amor no existeix parlaré d’un altre web que aquest sí que té alguns aspectes que no em fan el pes. L’altre pàgina que he esmentat abans és Libertad Digital, la qual en un primer cop d’ull sembla que tingui una semblança amb El Periódico de Catalunya, comproveu-ho vosaltres mateixos. Cal afegir que vaig descobrir aquest diari digital durant el transcurs de l’assignatura Tecnologia de la informació, on el professor ens va fer analitzar durant una setmana aspectes de format i contingut de la pàgina. El resultat va tenir doble aspecte positiu. Per un costat vaig descobrir un diari digital que fins llavors desconeixia[vull recordar que era l’època en què creia que els diaris digitals pure players desbancaven els de paper]; i per un altre, vaig entendre una mica més com funciona tot aquest entramat de noticies que s’actualitzen amb comentaris dels lectors, fotografies, vídeos i altres prestacions del diari.

Potser va ser per aquest anàlisi que vaig anar trobant-li alguns aspectes que no em van acabar de fer el pes, com la distribució de les peces informatives, l’elecció de les fotografies, i sobretot la presentació del web que com he comentat amb anterioritat, juga un gran paper a l’hora d’assegurar-se si té un lector més o no.

Comparant els dos diaris digitals, on cadascú és lliure d’opinar el que cregui segons els seus valors i criteris, optaria pel Tercera Información, del qual encara no n’estic enamorada, però sí del seu periodisme que cada cop incita més a llegir.

 

Mireia R. Lopez
 
Etiquetado , ,
Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.

Únete a otros 458 seguidores