Tagged with Periodisme digital

Antoni Cruanyes: “la noticia és el bé més preuat”

Barcelona. Mireia Redondo.- El periodista i director adjunt del diari Avui visita als alumnes de la UAO en el marc del cicle sobre gèneres periodístics titulat Els gèneres periodístics segons es mirin que organitza el Vicedegà de Periodisme de la UAO, Joan-Andreu Rocha. La llarga trajectòria professional d’Antoni Cruanyes va començar amb la tasca de reporter a la British Broadcasting Company (BBC) amb corresponsalia a Londres. Des de la capital britànica va escriure el llibre El llarg adéu a Pinoxet i va mantenir la col·laboració amb els diaris El Temps i El Punt, i també amb els programes de ràdio Els matins d’Ona Catalana i L’hora del pati de RAC1.

La noticia és una illa en un mar d’entreteniment, explica Antoni Cruanyes al definir la peça informativa que més s’utilitza en les redaccions i la qual està en perill d’extinció per l’amenaça d’altres gèneres que evoquen sensacions com és el cas de la opinió. Un dels principals problemes amb què es troben els periodistes a les redaccions és que el lector amb l’eina d’Internet s’ha convertit en una font d’informació que en ocasions desbanca la credibilitat dels professionals. Per això una de les solucions que aporta Antoni Cruanyes és revaloritzar el paper del redactor en vista de que tothom pot aportar informació a través de la web.

Antoni Cruanyes Antoni Cruanyes

L’actual situació econòmica ha repercutit també a les taules dels redactors i ha forçat a varis mitjans a reduir la plantilla, tot i que el diari Avui encara no s’ha vist obligat a fer-ho. Com explica el director adjunt de l’Avui el nostre futur està en un interrogant important, per això els reptes són, a banda de conservar el lloc de treball, saber utilitzar el periodisme com a eina social imprescindible per explicar la realitat de la millor manera possible.

Al finalitzar la ponència, Antoni Cruanyes ha respòs a les preguntes dels estudiants més inquiets. Entre d’altres, ha parlat sobre els periodistes que s’envien a les rodes de premsa, que solen ser els especialitzats en cada tema, els possibles canvis que tindrà el format de la noticia al diari de paper i la diferència amb altres mitjans com la televisió o la ràdio, la rendibilització de les noticies a Internet en un futur no gaire llunyà i la curta vida que li queda al diari en format paper. També ha remarcat l’experiència com a corresponsal recomanant als futurs professionals que és una vivència quasi obligatòria a fer al finalitzar els estudis: la feina de corresponsal és possiblement la més maca que pot fer el periodista, i ha donat uns últims consells pràctics i realistes a tenir en compte quan els futurs periodistes surtin al carrer en busca d’informació veraç.

 

Mireia R. Lopez
Etiquetado , , , , , , ,

Tothom pot ser periodista?

A què ve això de que tots siguem periodistes? Aquesta és una de les preguntes que més es van sentir a la IV Trobada de Joves Lectors on es van fer xerrades i exposicions sobre la situació de la premsa comarcal, la seva audiència i abast mediàtic. Contemplant la ràpida expansió que Internet ha tingut amb els diaris digitals que s’han anat establint a la xarxa, és previsible veure que el periodisme ciutadà serà una de les bases en un futur no gaire llunyà.

“La tasca de la redacció amb la participació és maca”, explica La Karma Peiró, Responsable de Participació del 3cat24.cat. Molta gent que participa aportant informació a noticies digitals col·labora de forma positiva a ampliar la documentació i alhora contribuir amb dades de primera mà. Hauria de ser un aspecte positiu pels periodistes, però encara n’hi ha que es resisteixen a que altres persones no llicenciades facin la feina que els hi toca fer a ells.

El teu espai de participació

Espai de participació ciutadana

Per millorar la situació dels ciutadans que participen activament a Internet han calgut més de 15 anys, com recorda la Karma Peiró: no és fins al 1998 quan Internet explota i els diaris se n’adonden de que han d’invertir en una redacció dedicada a la xarxa“. L’evolució va anar ràpid i uns quants anys més tard, al 2006, el que els diaris es preguntaven era: què hem d’inventar perquè l’audiència que participa no marxi a un altra mitjà? Els diaris que al principi només tenien la versió en paper, van reaccionar amb més o menys rapidesa i van adaptar les noticies a la xarxa. Quan al principi es penjaven en format PDF les possibilitats de participació a la web eren molt reduïdes i l’únic que el ciutadà podia fer era llegir-ho a la pantalla o imprimir-ho sense poder modificar el document. Dan Gillmor, considerat el pare del periodisme ciutadà, teoritza sobre els tres formats que ha adoptat el periodisme des de que va entrar a la xarxa.

Karma PeiróKarma Peiró

La visió emprenedora i de futur que varis periodistes com la Karma Peiró van tenir fa anys ha servit per aconseguir que el ciutadà tingui un espai fix als diaris digitals. La web del 3cat és un exemple de que fer participar als ciutadans aportant informació extra a les noticies o informant de fets inèdits pot ser tant positiu com que un periodista surti de la redacció en busca de fonts d’informació de primera mà. Sense ser qüestió de si el ciutadà és un substitut pel periodista o no, tema de debat a les redaccions, els que escriuen els diaris han de saber escoltar als que els llegeixen perquè són el seu públic potencial i, qui millor que ells per col·laborar?

És igual saber que hi ha 3000 persones al darrere de la participació, el fet important és saber qui són i què volen dir, afirma la Karma Peiró. S’ha de fidelitzar l’audiència perquè se n’adoni de que també pot ser escoltada, tot i que avui en dia tothom qui ho vulgui pot crear-se un blog o un space i penjar la seva pròpia informació. El fet és que quan una persona aporta informació sobre una notícia es converteix en una font de primera mà, fet que aporta qualitat i valor a la informació. D’aquí prové un dels tabús que amenaça al periodisme digital i que a curt termini es resoldrà: qui escriurà els futurs diaris a la web?


 

Exemple de periodisme participatiu:

- Web del 3cat

- Propostes en xarxa

- Catalans pel món

- Cada dia, un blog en català

- Relats del concurs de Sant Jordi

 

Mireia R. Lopez
Etiquetado , ,

Obesitat televisiva

Aquelles tardes que passava berenant davant la televisió mirant els dibuixos a casa l’àvia. Torrades de pa amb Nocilla i un bon got de llet amb Colacao. Sens dubte, eren les millors tardes que un nen petit pot desitjar. Tothom té les seves imatges del passat i al parlar dels propis records fas que els demés recordin els seus. No és que em vulgui justificar, però el cas és que trobo necessari fer un petit viatge al passat per assimilar què tenim en el present i què ens esperarà en el futur.

M’encantava la televisió de casa els avis. Era enorme però funcionava bé i feia el que li demanaves; sense anar més lluny, canviava de canal quan li demanaves i punt. Ahir per la nit, al seure davant de la televisió amb els dos comandaments a distància, un per la televisió i l’altre per la TDT perquè encara estic en procés d’adaptació, em vaig adonar de que a vegades la tecnologia avança de forma innecessària creant una certa obesitat televisiva, a explicar.

Un nen petit no assimila, per sort, les hores de televisió que veu un adult. I dic per sort perquè els queda poc temps si no volen tornar-se obesos televisius. Amb la televisió analògica un nen pot veure programes aptes per ell en horari específic a quasi tots els canals, posem que són 7 canals de mitjana a les llars de l’Estat, però ara és quan ve el salt de gegant. Un nen petit agafa el comandament de la TDT, al qual ens hauríem d’anar familiaritzant, i comença a canviar de canal: TV1, Tv2, Tv3, K3, 3/24, Telecinco, Telecinco2, Antena3, Antena. Neox, Antena. Nova, 8tv, La Sexta, Cuatro, Net TV, Hogar 10, Disney Channel…, i una llarga llista de canals amb programació variada.

De tot aquest llistat extrec la meva primera qüestió sobre la obesitat televisiva: són necessaris tants canals de televisió? Aquesta sobreabundància de programació és fruit dels avenços tecnològics en el món multimèdia. Ampliem l’espai d’espectre radioelèctric, ara l’ampliem per la televisió, creen noves xarxes de cablejat perquè la informació corri a més velocitat, innovem i creem la banda ampla… No és que estigui assenyalant amb el dit a la tecnologia com a culpable d’aquesta obesitat, però en part té una certa culpa.

Steve Schwartz, entès del món de les telecomunicacions i membre del grup que va crear el backup professional, manté la següent afirmació: l’escalabilitat ha de construir carreteres més amples, no cotxes més ràpids, que traslladat a la meva teoria, resumeix la obesitat televisiva. És innecessari crear xarxes de televisió d’importants dimensions per obtenir un sense fi de canals que l’únic que faran serà omplir les cases amb un nou membre a la família: un televisor que té més de 30 canals! Sé que per molts suposa un gran avenç en quant a la millora tecnològica, però la meva qüestió persisteix: són necessaris tants canals de televisió? A partir del 2010 no faran falta el VOD (Video On Demand) ni el NVOD (Near Video On Demand) perquè tothom tindrà un sobre pes de programes a casa seva.

La banda ampla comporta avenços indiscutibles, sobretot en l’àmbit informàtic, però segueixo mantenint la idea de que per veure la televisió no fan falta tants canals. Al final semblarà que no haguem de sortir de casa perquè encenent la televisió ho podem veure tot i de molts punts de vista.

 

Mireia R. Lopez

Etiquetado , , ,

Nou periodisme, nova lectura

Que estem en un món en constants canvis és un fet indiscutible. Que el periodisme es troba dins d’aquesta onada de canvis, també és un fet indiscutible, però, es llegeix igual la premsa davant de l’ordinador? La resposta pot ser discutida segons des d’on ens posicionem. El que queda clar és que ara per ara, la lectura de diaris digitals creix com l’escuma.

Per això trobo adient incorporar dos pàgines web de dos diaris íntegrament digitals, és a dir, que no tenen la versió en paper. Aquests nous diaris anomenats també pure players, ja que neixen a la xarxa, com són Tercera Información y Libertad Digital, tenen una estructura comuna en quant a la presentació de la informació. Fa uns mesos no era partidària dels diaris que només tenen la versió en digital perquè trobava que els hi treien la feina als que tenen l’edició en paper i alhora en digital. Avui ja no m’incloc dins d’aquest tipus de pensament; és més, crec que s’hauria d’impulsar aquest nou periodisme sorgit entre codis binaris, xifres i cables.

Retrobant el fil, parlava de la pàgina web Tercera Información, un web que estèticament crida l’atenció a tot usuari que hi entri. No fa massa que la conec, tot va ser a través d’un blog que estava consultant i que contenia el link a aquesta pàgina. Doncs bé, si la primera impressió de la pàgina de noticies és positiva, crec que ja hi ha un gran pas guanyat; i més per aquells que com jo fa un temps, no creuen massa en aquests nous diaris. La capçalera d’aquesta pàgina és senzilla però conté tot el necessari per moure’t per dins de la mateixa. Un índex horitzontal amb les seccions amb les que compta el diari corona la pàgina amb el logotip.

Les imatges per acompanyar les noticies no hi falten , però la quantitat de fotografies és l’adequada perquè sigui complementària a la informació que estàs llegint i alhora faci més amena la lectura davant de la pantalla. Trobo que és una de les pàgines web de notícies que està més ben dissenyada. A més, el fet de que inclogui un apartat sota el nom de Libre publicación on cadascú pot escriure un text o publicar una notícia que ha vist en un altre mitjà i que li sembla important, trobo que és positiu pel propi mitjà i pels visitants.

Trobo que està molt ben aconseguida, però per demostrar que tal amor no existeix parlaré d’un altre web que aquest sí que té alguns aspectes que no em fan el pes. L’altre pàgina que he esmentat abans és Libertad Digital, la qual en un primer cop d’ull sembla que tingui una semblança amb El Periódico de Catalunya, comproveu-ho vosaltres mateixos. Cal afegir que vaig descobrir aquest diari digital durant el transcurs de l’assignatura Tecnologia de la informació, on el professor ens va fer analitzar durant una setmana aspectes de format i contingut de la pàgina. El resultat va tenir doble aspecte positiu. Per un costat vaig descobrir un diari digital que fins llavors desconeixia[vull recordar que era l’època en què creia que els diaris digitals pure players desbancaven els de paper]; i per un altre, vaig entendre una mica més com funciona tot aquest entramat de noticies que s’actualitzen amb comentaris dels lectors, fotografies, vídeos i altres prestacions del diari.

Potser va ser per aquest anàlisi que vaig anar trobant-li alguns aspectes que no em van acabar de fer el pes, com la distribució de les peces informatives, l’elecció de les fotografies, i sobretot la presentació del web que com he comentat amb anterioritat, juga un gran paper a l’hora d’assegurar-se si té un lector més o no.

Comparant els dos diaris digitals, on cadascú és lliure d’opinar el que cregui segons els seus valors i criteris, optaria pel Tercera Información, del qual encara no n’estic enamorada, però sí del seu periodisme que cada cop incita més a llegir.

 

Mireia R. Lopez
 
Etiquetado , ,
Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.

Únete a otros 458 seguidores